viernes, 9 de octubre de 2015

El professor Jordi Redondo parlarà en les nostres Jornades sobre els oradors menors del segle IV.

Jordi Redondo, professor de Grec d’institut en excèdencia i d’universitat en exercici, ha obtingut els seus títols acadèmics a la Universidad de Salamanca els anys 1982 i 1985, al costat de companys i amics que han fet també de l’ensenyament del llatí i del grec el centre d’una vida professional intensa. Com a docent ha fet classe al País Basc, Galícia, Catalunya i des del 1990 al País Valencià. Com a traductor, és membre des del 1985 de la Fundació Bernat Metge i ha col.laborat amb les col.leccions Biblioteca Clásica Gredos i Clásicos Akal. Ha estat en contacte amb nombrosos grups d’innovació docent. Pertany a sengles grups de recerca als àmbits de la filologia clàssica (GIRLC) i la història antiga (GIRHA). Com a investigador ha publicat sobre història de la llengua, sintaxi i retòrica, a més de desenvolupar altres línies de treball -recepció de la literatura grega, religió-.

El proper dia 5 de novembre, el professor Jordi Redondo estarà a les nostres  XXVII Jornades per oferir-nos la seua aportació. La seua conferència durà per títol: 


Els oradors menors del segle IV: entre el món clàssic i l'hel·lenisme

Els anomenats oradors menors no ho són ni per la més limitada rellevància de l’obra transmesa, ni per una dedicació menys intensa a l’ofici de rètor, ni per una inferior capacitat creativa, ofegada per la tendència a la simple imitació. Ben al contrari, es tracta d’autors consagrats per molts anys a la composició oratòria, amb una rica i variada producció i que es relacionava amb els processos polítics i judicials de més alta volada de l’Atenes contemporània.


La condició de menors es deu al judici crític dels editors del cànon retòric, sovint orientat en favor de figures polítiques poc o gens compromeses amb la democràcia radical. Al segle IV, les figures d’Hiperides, Licurg, Dèmades i Dinarc encarnen el conjunt de canvis socials i ideològics, però també estètics, que expliquen el trànsit del món clàssic a l’hel.lenístic.